Retrat de dues trementinaires amb la seva vestimenta típica, llaunes i bosses ligades a les espatlles per transportar els olis i herbes remeieres.
Fer viatger , anar de viatge això és viatjar. Fa pocs dies , durant l'exposició d'un treball de recerca de Segon de Batxillerat , vàrem poder viatjar ( imaginàriament ) en l'espai , cap a l'Alt Urgell i en el temps ( també imaginàriament ) cap a finals del segle XIX i fins al darrer terç del segle XX.
Natàlia Molina va exposar el treball " Una vall pobra i superpoblada" .L'origen de les trementinaires. que ens va donar a conèixer una vall i uns pobles petits de muntanya , la vall de La Vansa i Tuixén i a més un bri de la vida d'unes dones que per mantenir les seves cases havien de viatjar per camins i corriols venent remeis de tota la vida , "rodar pel món" fer de rodamóns però sense fer de captaires perquè venien productes que abans havien recollit o transformat.
La vall de La Vansa està dins del Pre-Pirineu oriental , vora del vessant sud del Cadí i entre els límits de la Cerdanya , el Berguedà i el Solsonès.
Tuixén està en un turó en la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola en el punt on s'uneixen i formen el riu de Lavansa. El poble està a 1.225 metres d'altitud sobre el nivell del mar i es un bonic poble de muntanya amb hiverns freds i estius frescos amb una agricultura que es dedica a alfals i herba per mantenir unes dues-centes vaques lleteres del terme , també cria vedells i algunes ovelles.
La demografia condicionà la vida en aquesta vall , perquè s'arriba a un màxim històric de més de mil dues-centes persones entre 1860 i 1870 , amb unes terres de conreu escasses i una població en augment , la única sortida era l'emigració en aquest cas temporal. Les trementinaires feien dues sortides una entre Tots Sants i Nadal i l'altra cap als volts de Pasqües i solien trigar quinze dies en fer la seva ruta. Acompanyades d'una nena petita , generalment una filla anaven venent els seus remeis i herbes per masies i petits pobles on ja les coneixien d'altres anys. Els productes eren herbes més o menys remeieres com la corona de rei , l'hisop , l'orella d'os o la sàlvia també feien alguns productes com l'oli de ginebró , l'oli de tifus , la pega negra o la trementina d'on els ve el nom. Aquesta trementina es feia usant boles de resina secretades pel pi roig i desprès d'una manipulació més o menys acurada n'obtenien trementina que venien o usaven per a fer remeis .
Aquest ofici va desaparèixer amb la universalització de la medecina oficial i de les farmàcies , també va ajudar-hi el creixent desprestigi d'aquesta medecina popular i el fet que amb les seves robes sentissin vergonya perquè aparentaven demanar caritat.
